El quintet Terra Brass us acompanya en un viatge en 2 parts a través de les músiques de diversos continents. La primera part està formada per música més seria, amb alguna intromissió per a deixar-se portar. A la segona part, interpretem arranjaments de música popular que remarca la idiosincràsia de cultures diferents.
Primerament, i amb la intenció de capturar l’atenció del públic, comencem interpretant una fanfàrria. A continuació, comencem el viatge a Moscou on, a través de la música de Viktor Ewald, descobrirem eixa nostàlgia alternada amb passió tan característica de la música russa. Es tracta d’una peça en 3 moviments que posen a prova les capacitats interpretatives del quintet de metalls.
Desprès recorrem el continent americà amb la Suite Americana. Interpretarem un ragtime estatunidenc, un vals peruà i un son mexicà. El seu compositor, Enrique Crespo, ha plasmat l’alegria, el ritme i el romanticisme d’estes zones tan riques culturalment. També demostra grans coneixements en l’escriptura per a quintet de metalls, fruit de la seua experiència com a trombonista en importants agrupacions, com German Brass.
Entre Rússia i Amèrica, parem per casa a repostar, amb un pasdoble de Jose Franco anomenat Agüero.
Encetem la segona part del concert amb La Cumparsita, un tango de l’uruguaià Gerardo Matos Rodríguez. L’autor era un músic aficionat, motiu pel qual va demanar a diversos professionals que arranjaren el seu tango. Això va facilitar la ràpida difusió d’esta peça.
Tornem a passar per casa, interpretant un pasdoble i una sarsuela molt coneguts. El pasdoble forma part d’una col·lecció de Santiago Lope dedicada a toreros de principi del segle XX. Interpretem Gallito, dedicada a José Gómez “Gallito”, més conegut com Joselito.
Pel que fa la sarsuela, es tracta de La leyenda del beso. L’obra és considerada òpera per alguns crítics, degut seu tractament de les veus i qualitat compositiva. A més, va donar a conéixer els compositors, Reveriano Soutullo y Juan Vert. Fins i tot, el fragment que interpretem va ser versionat pel grup Mocedades a la seua cançó Amor de hombre.
Anem acostant-nos a la fi del trajecte, motiu pel qual fem un xicotet homenatge a la cultura afroamericana. Ens traslladem al sud dels Estats Units per a interpretar Just a closer walk (with Thee). Es tracta d’un cant de gospel tradicional que s’ha cantat tradicionalment en Nova Orleans, almenys des del segle XIX, en els funerals de persones afroamericanes.L’última parada serà a Liverpool. Es tracta d’una obra d’esperança, que parla de d’agafar moments durs i transformar-los en cançons boniques. A més, va dirigida a un xiquet quan tenia 5 anys. Jules (o Jude) era el fill de John Lennon, i en eixe moment estava passant pel divorci dels seus pares. Paul McCartney, que el considerava un nebot, li va voler dedicar aquesta cançó. Hey Jude, dels Beatles!